CABLES DE CONNEXIÓ

Les línies de transmissió són l’element clau per al transport de la informació entre els diferents nodes. En un procés de transmissió de dades, aquestes poden viatjar a través de les diferents tecnologies, adaptant-se en cada tram a la màxima velocitat admesa. També cal considerar la transmissió sense cables però la tractarem més endavant.

• Cable coaxial, constituït per dos cables conductors concèntrics.  El cable central és envoltat per una capa aïllant, que es recobreix pel segon conductor en forma de malla. El cable central transporta les dades i la malla fa la funció d’apantallament per reduir l’efecte de les interferències exteriors. Admet velocitats de tranmsmissió de dades de fins a 10 Mb/s.

Cable coaxial. Font Viquipèdia

• Cable parell trenat, està constiuït per dos cables de coure aïllats i trenats entre ells per reduir l’efecte de les interferències. Admet velocitats de transmissió de dades de fins a 1 Gb/s.

Parell trenat. Font Viquipèdia.

• Fibra òptica, constituïda per capes de material plàstic i de vidre. Transporta dades digitals per mitjà d’impulsos de llum a alta velocitat i és insensible a les interferències electromagnètiques. Pot suportar velocitats de transmissió més altes que pel sistema de cable de coure i moltíssima més capacitat.  Admet velocitats de tranmsmissió de dades de fins a 10 Gb/s.

La fibra óptica. Font: Eroski-Consumer

• El connector RJ-45  permet la connexió física entre un dispositiu i el cable.

 

Base RJ-45 en una tarjeta de red. Font WiKipèdia

 Conector RJ-45 macho